Ejemplos de traducciones realizadas

1 2 3 4 5 6 7

Fecha de publicación: 13:28:23 13/12/2006

Buenos días otra vez, Dafne. Veo que tienes amplios conocimientos sobre las tecnologías de la información y su aplicación al "diálogo de civilizaciones".¡Con lo que me he esforzado por aprender Catalán durante este puente! Siento comunicarte que no ha nevado suficiente como para romperme la crisma esquiando, pero a cambio hemos podido pasear y hacer algo (poco) de montañismo, ya que mi amigo era más aficionado al asfalto que al camino rural. Este sábado, de todas formas estás invitada a hacer una ruta de ascenso a La Maliciosa, que tiene unas vistas espectaculares sobre Madrid. Aquí te pongo los teléfonos... Ah! y José María se apellida GRACIA y no García (Tiene gracia la cosa). Besito

Bon dia novament, Dafne. Veig que tens amplis coneixements sobre les tecnologies de la informació i la seva aplicació al "diàleg de civilitzacions".. Amb el que m'he esforçat per aprendre [Catalán | Català] durant aquest pont! [Assec | Sento] comunicar-te que no ha nevat suficient com per trencar-me la crisma esquiant, però a canvi hem pogut passejar i fer alguna cosa (poc) d'excursionisme, ja que el meu amic era més afeccionat a l'asfalt que al camí rural. Aquest dissabte, de tota manera estàs invitada a fer una ruta d'ascens a La Maliciosa, que té unes vistes espectaculars sobre Madrid. Aquí et poso els telèfons... Ah! i José [Maria | María] s'anomena [GRACIA | GRÀCIA] i no García ([Té | Aguanta] gràcia la cosa). Petonet.

Fecha de publicación: 14:40:01 09/12/2006

Diagnóstico El diagnóstico de la bulimia resulta complicado ya que los episodios de voracidad y vómitos se ocultan con facilidad. Además, algunos síntomas pueden ser confundidos con los de otras patologías. Para un diagnóstico adecuado es necesaria una entrevista psiquiátrica que desvele la percepción que el enfermo tiene del propio cuerpo y la relación que mantiene con la comida. Asimismo, es necesaria una exploración física completa para detectar los trastornos fruto de su comportamiento alimenticio. Los objetivos del tratamiento son corregir los trastornos alimenticios y psicológicos de la enfermedad. Arriba · Tratamiento En virtud de la gravedad se puede recurrir a un tratamiento ambulatorio o a la hospitalización. En primer lugar se trata de evitar los vómitos, normalizar el funcionamiento metabólico del enfermo, se impone una dieta equilibrada y nuevos hábitos alimenticios. Junto a este tratamiento, encauzado hacia la recuperación física, se desarrolla el tratamiento psicológico con el fin de reestructurar las ideas racionales y corregir la percepción errónea que el paciente tiene de su propio cuerpo. El tratamiento también implica la colaboración de la familia, ya que en ocasiones el factor que desencadena la enfermedad se encuentra en su seno. La curación de la bulimia se alcanza en el 40 por ciento de los casos, si bien es una enfermedad intermitente que tiende a cronificarse. La mortalidad en esta enfermedad supera a la de la anorexia debido a las complicaciones derivadas de los vómitos y el uso de purgativos.

Diagnòstic El diagnòstic de la bulímia [resulta | és] complicat ja que els episodis de voracitat i vòmits s'oculten amb facilitat. A més a més, alguns símptomes poden ser confosos amb els d'altres patologies. Per a un diagnòstic adequat és necessària una entrevista psiquiàtrica que [desvetlli | amoïni | desveli] la percepció que el malalt té del propi cos i la relació que manté amb [el menjar | el dinar]. Així mateix, és necessària una exploració física completa per detectar els trastorns fruit de la seva conducta [alimentosa | alimentària]. Els objectius del tractament són corregir els trastorns [alimentosos | alimentaris] i psicològics de la malaltia. [Amunt | Dalt | A dalt] · Tractament En virtut de la gravetat es pot recórrer a un tractament ambulatori o a l'hospitalització. En primer lloc es tracta d'evitar els vòmits, normalitzar el funcionament metabòlic del malalt, s'imposa una dieta equilibrada i nous hàbits [alimentosos | alimentaris]. Al costat d'aquest tractament, [encarrilat | enllerat | canalitzat] cap a la recuperació física, es desenvolupa el tractament psicològic per tal de reestructurar les idees racionals i corregir la percepció errònia que el pacient té del seu propi cos. El tractament també implica la col·laboració de la família, ja que en ocasions el factor que desencadena la malaltia es troba en el seu [si | pit | sinus]. La curació de la bulímia [s'assoleix | s'aconsegueix | s'atrapa | s'arriba | s'afecta] [al | en el] 40 per cent dels casos, encara que és una malaltia intermitent que [tendeix | allarga | estén | para] a *cronificarse. La mortalitat en aquesta malaltia supera a la de l'anorèxia [pertinent | adequat | degut] a les complicacions derivades dels vòmits i l'ús de purgatius.

Fecha de publicación: 13:18:39 07/12/2006
las echaré mucho de menos amigas	les trobaré molt a faltar amigues.

Fecha de publicación: 12:22:41 07/12/2006

Matemáticas Babilónicas Los Babilonios vivieron en Mesopotamia, en unos claros de tierras fértiles entre los ríos Tigris y Éufrates, hacia finales del milenio IV antes de Cristo. Desarrollaron una forma abstracta de escritura basada en símbolos cuneiformes. Sus símbolos fueron escritos en tablas de arcilla mojada cocidas al sol. Miles de estas tablillas han sobrevivido hasta nuestros días. Gracias a ello, se ha podido conocer, entre otras cosas, gran parte de las matemáticas babilónicas. El uso de una arcilla blanda condujo a la utilización de símbolos cuneiformes sin líneas curvas porque no podían ser dibujadas. El aspecto más asombroso de las habilidades de los cálculos de los Babilonios fue su construcción de tablas para ayudar a calcular. De las tablillas babilónicas, unas 300 se relacionan con las matemáticas, unas 200 son tablas de varios tipos: de multiplicar, de recíprocos, de cuadrados, de cubos, etc. Los problemas que se planteaban eran sobre cuentas diarias, contratos, préstamos de interés simple y compuesto. En geometría conocían el Teorema de Pitágoras y las propiedades de los triángulos semejantes; en álgebra hay problemas de segundo , tercero e incluso de cuarto grado. También resolvían sistemas de ecuaciones. Los Babilonios fueron los pioneros en el sistema de medición del tiempo; introdujeron el sistema sexagesimal y lo hicieron dividiendo el día en 24 horas, cada hora en 60 minutos y cada minuto en 60 segundos. Esta forma de contar ha sobrevivido hasta nuestros días. El sistema de numeración Babilónico tuvo una gran desventaja debido a la falta de un cero. Para poder interpretar números en los que se hallaba el cero, como el 3601, debía guiarse según el contexto en que éste se encontraba. Los Babilonios usaban la siguiente fórmula para hacer la multiplicación más fácil, puesto que no tenían tablas de multiplicar. Aún mejor es la fórmula: Un ejemplo numérico es:

Matemàtiques Babilòniques Els Babilonis van viure a Mesopotàmia, [a | en] uns [clars | clarianes] de terres fèrtils entre els rius Tigris i Éufrates, cap a finals del mil·lenni IV abans de [Cristo | Crist]. Van desenvolupar una forma abstracta d'escriptura basada [a | en] símbols cuneïformes. Els seus símbols van ser escrits [a | en] taules d'argila [palatal | mullada] cuites al sol. [Milers | Miles] d'aquestes [llates | bandes | taules | llistons d'empostissar] han sobreviscut fins els nostres dies. Gràcies a això, s'ha pogut conèixer, entre d'altres coses, gran part de les matemàtiques babilòniques. L'ús d'una argila tova va conduir a la utilització de símbols cuneïformes sense línies corbes perquè no podien ser dibuixades. L'aspecte més [sorprenent | esfereïdor] de les habilitats dels càlculs dels Babilonis va ser la seva construcció de taules per ajudar a calcular. De [les llates | les bandes | les taules | els llistons d'empostissar] babilòniques, unes 300 es relacionen amb les matemàtiques, unes 200 són taules de diversos tipus: de multiplicar, de recíprocs, de quadrats, de [cubs | cubells], etc. Els problemes que es plantejaven eren sobre comptes diaris, contractes, préstecs d'interès simple i compost. [A | En] geometria coneixien el Teorema de Pitàgores i les propietats dels triangles semblants; [a | en] àlgebra hi ha problemes de segon, tercer i també de quart grau. També resolien sistemes d'equacions. Els Babilonis van ser els pioners en el sistema de mesurament del temps; van introduir el sistema sexagesimal i [el | ho] van fer dividint el dia [a | en] 24 hores, cada hora [a | en] 60 minuts i cada minut [a | en] 60 segons. Aquesta forma de [comptar | contar] ha sobreviscut fins els nostres dies. El sistema de numeració Babilònic va tenir un gran desavantatge a causa de la falta d'un zero. Per poder interpretar [números | nombres] [on | en què | a qui] es trobava el zero, com el 3601, havia de guiar-se segons el context en que aquest es trobava. Els Babilonis usaven la següent fórmula per fer la multiplicació més fàcil, atès que no tenien taules de multiplicar. [Encara | Fins i tot] millor és la fórmula: Un exemple numèric és:

Fecha de publicación: 13:35:13 06/12/2006

PREFIERE LA HARTURA Y SOSIEGO MENDIGO A LA INQUIETUD MAGNÍFICA DE LOS PODEROSOS Soneto Mejor me sabe en un cantón la sopa, y el tinto con la mosca y la zurrapa, que al rico, que se engulle todo el mapa, muchos años de vino en ancha copa. Bendita fue de Dios la poca ropa, que no carga los hombros y los tapa; más quiero menos sastre que más capa: que hay ladrones de seda, no de estopa. Llenar, no enriquecer, quiero la tripa; lo caro trueco a lo que bien me sepa: somos Príamo y Tisbe yo y mi pipa. Más descansa quien mira que quien trepa; regüeldo yo cuando el dichoso hipa, él asido a Fortuna, yo a la cepa. (Francisco de Quevedo)

PREFEREIX [L'ABUNDÀNCIA | LA SATISFACCIÓ | L'AFARTAMENT] I ASSOSSEC MENDICANT A LA INQUIETUD MAGNÍFICA DELS PODEROSOS Sonet Millor em sap [a | en] un cantó [l'escudella | la sopa], i el vi negre amb la mosca i [la taca | l'esquitxada | la rampoina | el pòsit | la quallada | el matò], que [al ric | al bo | al maco], que s'engoleix tot el mapa, molts anys de vi [a | en] ampla copa. [Beneïda | Beneita] [va anar | va ser] de Déu la poca roba, que no carrega [les espatlles | els muscles] i les tapa; més [vull | estimo] menys sastre que més capa: que hi ha [lladres | portells | cremallots] de seda, no d'estopa. Omplir, no enriquir, [vull | estimo] el budell; el car [canvio | capgiro | transformo | barato] [a la qual cosa | pel que | al que | a què] bé em sàpiga: som Príam i Tisbe jo i la meva [pipa | bóta | grana]. Més descansa qui mira que qui s'enfila; roto jo quan [el feliç | el maleït] [singlota | sanglota], ell agafat a Fortuna, jo [al cep | a la soca]. (Francisco de Quevedo)

1 2 3 4 5 6 7