Ejemplos de traducciones realizadas

1 2 3 4 5 6 7

Fecha de publicación: 22:22:35 18/01/2007

Cada fracaso supone un capítulo más en la historia de nuestra vida y una lección que nos ayuda a crecer. No te dejes desanimar por los fracasos. Aprende de ellos, y sigue adelante. Para empezar un gran proyecto, hace falta valentía. Para terminar un gran proyecto, hace falta perseverancia. Si quieres triunfar, no te quedes mirando la escalera. Empieza a subir, escalón por escalón, hasta que llegues arriba. Cuando pierdes, no te fijes en lo que has perdido, sino en lo que te queda por ganar. Utiliza tu imaginación, no para asustarte, sino para inspirarte a lograr lo inimaginable Si no sueñas, nunca encontrarás lo que hay más allá de tus sueños. Es duro fracasar en algo, pero es mucho peor no haberlo intentado. Nuestra gloria más grande no consiste en no haberse caído nunca, sino en haberse levantado después de cada caída (Confucio) Los grandes espíritus siempre han tenido que luchar contra la oposición feroz de mentes mediocres (Einstein) Saber no es suficiente; tenemos que aplicarlo. Tener voluntad no es suficiente: tenemos que implementarla. (Goethe ) Somos dueños de nuestro destino. Somos capitanes de nuestra alma (Winston Churchill). Nunca se ha logrado nada sin entusiasmo (Emerson)

Cada fracàs suposa un capítol més [a | en] la història de la nostra vida i una lliçó que ens ajuda a créixer. No et deixis desanimar pels fracassos. Aprèn d'ells, i [segueix | continua] endavant. Per començar un gran projecte, fa falta [valentia | audàcia]. Per acabar un gran projecte, fa falta perseverança. Si vols triomfar, no et quedis mirant l'escala. Comença a pujar, [graó | grau] per [graó | grau], fins que arribis [amunt | dalt | a dalt]. Quan perds, no et fixis en el que has perdut, sinó en el que et queda per guanyar. Utilitza la teva imaginació, no per espantar-te, sinó per inspirar-te a aconseguir l'inimaginable Si no somnies, mai no trobaràs el que n'hi ha més enllà dels teus {somnis ; sons}. És dur fracassar [a | en] alguna cosa, però és molt pitjor no haver- [lo | ho] intentat. La nostra glòria més gran no consisteix [a | en] no haver caigut mai, sinó [a | en] haver-se aixecat després de cada [llargada | baixada | salt | caient | caiguda] (Confuci) Els grans esperits sempre han hagut de lluitar contra l'oposició ferotge de ments mediocres (Einstein) Saber no és suficient; hem d'aplicar- [lo | ho]. Tenir voluntat no és suficient: hem d'implementar-la. (Goethe) Som amos del nostre destí. Som capitans de la nostra ànima (Winston Churchill). Mai no s'ha aconseguit res sense entusiasme (Emerson)

Fecha de publicación: 18:41:32 13/01/2007

Arquitectura: La catedral El gótico se caracteriza por la verticalidad y la luz, que es el reflejo de la divinidad. Su expresión más típica es la catedral, en la que encontramos todos los elementos del arte gótico. Utiliza un nuevo tipo de arco y de bóveda: el arco ojival y la bóveda de crucería, lo que posibilita un muro diáfano que se recubre con vidrieras. Los rosetones son el marco privilegiado de las vidrieras de colores. Predominan las plantas de cruz latina en las que se distingue: la cabecera, el crucero y las naves, de tres a cinco. La cabecera tiene girola y capillas radiales. La nave central y el crucero son más anchos y altos que las laterales. Aparece el pilar fasciculado, que tiene el fuste formado por varias columnillas delgadas (baquetones). En el edificio gótico se necesita un sistema de contrapeso adicional: los arbotantes. Es la época de la bóveda de crucería, que permite cubrir espacios rectangulares a mayor altura. Está formada por dos arcos (nervios) que se cruzan en la clave. El resto de la superficie se cubre con plementos. Las vidrieras se organizan en tracerías. Cada vidriera posee un armazón de hierro y un emplomado. La portada se revaloriza. En ella se colocan las torres y las puertas. La fachada típica tiene forma de H. Está formada por dos torres cuadradas, rematadas con un elemento piramidal. Poseen tres niveles: la portada de entrada, los ventanales y el rosetón. En el alzado de la catedral se distinguen tres partes: la arquería, el triforio y el claristorio o ventanales. Además de las catedrales adquieren importancia otros edificios civiles. Se levantan el ayuntamiento, las lonjas, sin dejar de construirse castillos y fortificaciones militares.

Arquitectura: La catedral El gòtic es caracteritza per la verticalitat i la llum, que és el reflex de la divinitat. La seva expressió més típica és la catedral, [on | en què | a qui] [trobem | varem trobar] tots els elements de l'art gòtic. Utilitza un nou [tipus | mena] d'arc i de volta: l'arc ogival i la volta de creueria, el que possibilita un mur diàfan que es recobreix amb vidrieres. [Les rosetes | Les rosasses] són [el marc | el bastiment] privilegiat dels vitralls. Predominen les plantes de creu llatina [on | en què | a qui] es distingeix: la capçalera, [el creuer | el clivatge | el contrabanc] i les naus, de tres a cinc. La capçalera té girola i capelles radials. La nau central i [el creuer | el clivatge | el contrabanc] són més amples i alts que les laterals. Apareix [el pilar | el puntal] fasciculat, que té [el fust | l'arçó | la importància] format per diverses columnes primes ([bordons | columnes primes i llargues]). [A | En] l'edifici gòtic es necessita un sistema de [contrapès | balancí | torna] addicional: els arcbotants. És l'època de la volta de creueria, que permet de cobrir espais rectangulars a una més gran [alçada | altura]. Està formada per dos arcs (nervis) que [s'encreuen | es creuen] [a | en] la clau. La resta de la superfície es cobreix amb plementeries. Les vidrieres s'organitzen [a | en] traceries. Cada vidriera posseeix una carcassa de ferro i un emplomat. [La portalada | La portada] es revalora. [A | En] ella es col·loquen les torres i les portes. La façana típica té forma de H. està formada per dues torres quadrades, [entremaliades | condemnades | rematades | acabades] amb un element piramidal. Posseeixen tres nivells: [la portalada | la portada] d'entrada, els finestrals i [la roseta | la rosassa]. [A | En] [l'alçat | l'alçada] de la catedral es distingeixen tres parts: l'arcuació, el trifori i el claristori o finestrals. A més a més de les catedrals adquireixen importància d'altres edificis civils. S'aixequen l'ajuntament, [les rodanxes | les llotges], sense deixar de construir-se castells i fortificacions militars.

Fecha de publicación: 21:18:40 11/01/2007

El perfume: Historia de un asesino La trama está ubicada en la Francia del S. XIII y cuenta la historia de Jean-Baptiste Grenouille, un niño nacido bajo el mostrador de un puesto de pescado en un mercado de París, poseedor del olfato más sensible en la historia del mundo. Nació en mitad del hedor de los restos de pescado de un mercado y fue abandonado por su madre en la basura. El chico creció en un ambiente hostil, donde nadie le quería y todo porque había algo que lo hacía diferente: no tenía olor. Por el contrario, Jean Baptiste poseía un olfato excepcional. A los 20 años, después de trabajar en una curtiduría, consigue trabajar para el perfumero Bandini, el cual le enseña a destilar esencias. Pero él quería atrapar otros olores, el olor del cristal, del cobre... y sobre todo el olor de ciertas mujeres. A cambio de centenares de fórmulas de perfumes con los que Bandini se enriqueció, le escribió una carta de recomendación para aprender el arte de "enfleurage" en la capital mundial del perfume: Grasse. Una vez allí, consigue su objetivo, un perfume cuyos ingredientes son la esencia de jóvenes muchachas de la ciudad, a las cuales debía matar y mutilar para obtenerla. Es precisamente su sentido del olfato el que le lleva a cometer su primer crimen: una joven cuya esencia exquisita le hace perseguirla por las calles de París y que, en un torpe intento de capturar su olor, asesina de manera casi involuntaria, perdiendo para siempre ese maravilloso aroma. A partir de entonces Grenouille (que parece llevar la desgracia tras de si, ya que todos aquellos con quienes convive y abandona tienen un final trágico) se dedica a aprender el oficio de perfumista con el objetivo de descubrir un método para capturar ese olor.

El perfum: Història d'un assassí La trama està [situada | ubicada] [a | en] la França del S. XIII i [compta | conta] la història de Jean-Baptiste Grenouille, un nen nascut sota el taulell d'[un lloc | una parada] de peix [a | en] un mercat de París, [posseïdor | detentor] de l'olfacte més sensible en la història del món. Va néixer en el bell mig de la pudor [de les restes | de les despulles] de peix d'un mercat i va ser abandonat per la seva mare [a | en] les escombraries. El noi va créixer [a | en] [un ambient | una animació | una reputació] hostil, on ningú no [li | el | l'] [volia | estimava] i tot perquè hi havia alguna cosa que [el | ho] feia diferent: no tenia olor. Per contra, Jean Baptiste posseïa un olfacte excepcional. Als 20 anys, després de treballar [a | en] una adoberia, aconsegueix de treballar per al perfumista Bandini, el qual [li | l'] ensenya a destil·lar essències. [Però | Pero] ell volia atrapar d'altres olors, l'olor del [vidre | cristall], del coure... i per damunt de tot l'olor d'unes certes dones. En canvi de centenars de fórmules de perfums amb els que Bandini es va enriquir, li va escriure una carta de recomanació per aprendre l'art de "*enfleurage" [a | en] la capital mundial del perfum: Grasse. Una vegada allà, aconsegueix el seu objectiu, un perfum els ingredients del qual són l'essència de joves noies de la ciutat, [a qui | a les quals] havia de matar i mutilar per obtenir-la. És precisament el seu sentit de l'olfacte el que [li | el] [condueix | porta] a cometre el seu primer crim: una jove l'essència exquisida de la qual li fa perseguir-la pels carrers de París i que, [a | en] un matusser intent de capturar la seva olor, assassina de manera quasi involuntària, perdent per sempre aquest maravellós aroma. Des d'aleshores Grenouille (que sembla portar la desgràcia darrere si, ja que tots aquells amb els qui conviu i abandona tenen un final tràgic) es dedica a aprendre l'ofici de perfumista amb l'objectiu de descobrir un mètode per capturar aquesta olor.

Fecha de publicación: 21:52:44 20/12/2006

Margarita busca refugio en Dios, y reza para consolarse; Mefistófeles le sugiere ideas de desesperación. Vuelven los soldados victoriosos; vuelve Valentín; se entera de la desgracia de Margarita. Valentín ataca a Fausto, que pelea débilmente, pero vence, gracias al auxilio de Mefistófeles, y mata al hermano de Margarita, que muere maldiciéndola. Hay una danza episódica -moda de entonces- en el Walpurgis. Elena, Friné, Cleopatra, Aspasia, Lais, Las Esclavas Nubias… Margarita ha perdido el juicio y ha dado muerte a su hijo. Se encuentra en una prisión, condenada a morir. Entra Fausto, que propone la fuga a Margarita. Ésta reconoce a su amante; pero no se da cuenta de la situación, y se dedica a recordar los felices momentos de sus amores. Llega Mefistófeles y, horrorizada, Margarita pide a Dios perdón y salvación. Se desespera Mefistófeles porque Fausto no se haya llevado a aquélla. Pero la muchacha ve ya un coro de ángeles, que se llevan su alma al cielo, y Fausto, desesperado, desciende al abismo con Mefistófeles.

[Margarita | Margarida] [busca | cerca] refugi [a | en] Déu, i resa per consolar-se; Mefistòfil li suggereix idees de desesperació. [Giren | Tornen] els soldats victoriosos; [gira | torna] [Valentín | Valentí]; s'assabenta de la desgràcia de [Margarita | Margarida]. [Valentín | Valentí] ataca a [Fausto | Faust], que lluita de manera dèbil, però venç, gràcies [a l'auxili | a l'ajut] de Mefistòfil, i mata al germà de [Margarita | Margarida], que mor maleint-la. Hi ha [una dansa | un ball] episòdica -moda d'aleshores- [al | en el] Walpurgis. Elena, Friné, Cleopatra, Aspasia, Lais, Les [Esclaves | Polseres | Braçalets] Nubias... [Margarita | Margarida] [ha perdut {el seny ; la rao ; el judici} | s'ha tornat boja] i ha donat mort al seu fill. Es troba [a | en] una presó, condemnada a morir. Entra [Fausto | Faust], que proposa la fuga a [Margarita | Margarida]. Aquesta reconeix el seu amant; però no [se n'adona | s'informa] de la situació, i es dedica a recordar els feliços moments dels seus amors. Arriba Mefistòfil i, horroritzada, [Margarita | Margarida] demana a Déu perdó i salvació. Es desespera Mefistòfil perquè [Fausto | Faust] no s'hagi emportat a aquella. Però la noia veu ja un cor d'àngels, que [es porten | s'enduen] la seva ànima al cel, i [Fausto | Faust], desesperat, [descendeix | baixa] a l'abisme amb Mefistòfil.

Fecha de publicación: 00:39:14 20/12/2006

En un principio cuando los bancos abrieron sus páginas web, con el fin de alinearse con las nuevas tecnologías que ya habían sido aceptadas por sus clientes con el e–comercio, no estaban convencidos de la rentabilidad ni del potencial de este negocio. Es así que las primeras páginas tenían un diseño complicado, que impedía la navegación rápida y que sólo repetía los mismos mensajes publicitarios de las sucursales. Posteriormente, los bancos realizaron grandes inversiones en tecnologías y marketing, que les permiten hoy en día ofrecer una alta gama de servicios online gratuitos, desde consultas de saldos de cuentas de ahorros, transferencias entre cuentas, pago de servicios como luz, agua, teléfono, cable, inversiones en fondos mutuos, pago de impuestos, información de productos y servicios para la banca personal y empresarial, entre otros, a los cuales puede accederse desde la comodidad del hogar, la empresa o cualquier lugar. Asimismo, los bancos ya han desarrollado sofisticadas estructuras que garantizan la privacidad de las operaciones y ofrecen la máxima seguridad en la identificación de sus clientes a través del acceso vía Internet [2].

[A | En] un [començament | principi] quan els bancs van obrir les seves pàgines web, per tal de formar part de les noves tecnologies que ja havien estat acceptades pels seus clients amb l'e-[comercio | comerç], no estaven convençuts de la rendibilitat ni del potencial d'aquest [negoci | afer]. És així que les primeres pàgines tenien un disseny complicat, que impedia la navegació ràpida i que només repetia els mateixos missatges publicitaris de les sucursals. Posteriorment, els bancs van realitzar grans inversions [a | en] tecnologies i màrqueting, que els permeten avui dia oferir una alta gamma de serveis online gratuïts, des de [consultes | consultori] de saldos de comptes d'estalvis, transferències entre comptes, [paga | pagament] de serveis com a llum, aigua, telèfon, cable, inversions [a | en] [fons | fondàries] mutus, [paga | pagament] d'impostos, informació de productes i serveis per [a la banca | a la piragua | al banc] personal i empresarial, entre d'altres, [a qui | als quals] pot accedir-se des de la comoditat [de la llar | de la fornal | de la foguera | del fogó], l'empresa o qualsevol lloc. Així mateix, els bancs ja han desenvolupat sofisticades estructures que garanteixen la privadesa de les operacions i ofereixen la màxima seguretat [a | en] la identificació dels seus clients [a través de | mitjançant] l'accés via Internet [2].

1 2 3 4 5 6 7