|
 |
|
|
Ejemplos de traducciones realizadas
Fecha de publicación: 11:44:14 04/03/2007
|
A medida que nos desplazamos hacia el sur el relieve suave de La Marina se torna abrupto hasta alcanzar las altas montañas de la Cordillera Cantábrica (imagen panorámica)
Cantabria es una región de carácter montañoso y costero y con un importante patrimonio natural. En ella se distinguen dos áreas morfológicamente bien diferenciadas:
La Marina. Una franja costera de valles bajos, amplios y de formas suaves de unos 10 km de ancho cuya altitud no suele superar los 500 msnm y que limita con el mar por medio de una línea de rasas litorales, configurando abruptos acantilados que son rotos por la aparición de desembocaduras de ríos generando rías y playas. En el litoral de la región destaca la Bahía de Santander. Por el sur la marina limita con la montaña.
La Montaña. Es una larga barrera de montañas abruptas paralela al mar que componen parte de la Cordillera Cantábrica. Montañas más altas nos encontramos a medida que nos desplazamos al sur, con una alineación de crestas que limitan los valles y las cuencas hidrográficas de los ríos Ebro, Duero y aquellos que desembocan en el Mar Cantábrico. Por lo general superan los 1500 metros de altitud. También destacan los grandes macizos calcáreos de los Picos de Europa en la zona sur occidental de la región. |
A mesura que [ens desplacem | ens varem desplaçar] cap al sud el relleu suau de La Marina es torna abrupte fins [assolir | aconseguir | atrapar | arribar a | afectar] les altes muntanyes de la Serralada Cantàbrica (imatge panoràmica) Cantàbria és una regió de caràcter muntanyós i costaner i amb un important patrimoni natural. [A | En] ella es distingeixen dues àrees morfològicament ben [diferenciades | diferides]: · La Marina. Una franja costanera de valls baixes, àmplies i de formes suaus d'uns 10 km [d'amplada | d'ample] l'altitud [del qual | de les quals | de la qual] no acostuma a superar els 500 *msnm i que limita amb el mar [mitjançant | pel mig d'] una línia de rases litorals, configurant abruptes penya-segats que són trencats per l'aparició de desembocadures de rius generant ries i platges. [Al | En el] litoral de la regió destaca [la Bahía | la Badia] de Santander. Pel sud la marina limita amb la muntanya. · La [Montaña | Muntanya]. És una llarga barrera de muntanyes abruptes paral·lela al mar que [componen | adoben | arrangen] part de la Serralada Cantàbrica. [Montañas | Muntanyes] més altes [ens trobem | ens varem trobar] a mesura que [ens desplacem | ens varem desplaçar] al sud, amb [una alineació | un entreguard] de crestes que limiten les valls i les conques hidrogràfiques dels rius Ebre, Duero i aquells que desemboquen [a | en] la Mar Cantàbrica. Per regla general superen els 1500 metres d'altitud. També destaquen els grans massissos calcaris dels [Becs | Cantells | Puntes | Pics] d'Europa [a | en] la zona sud occidental de la regió. |
Fecha de publicación: 19:20:16 19/02/2007
|
Las vértebras
Tratamientos La columna vertebral
Las vértebras
Los discos intervertebrales
El sistema muscular
Abdominales
Paravertebrales
Psoas
Glúteos y piramidal
Isquiotibiales
Las vértebras son los huesos que forman la columna vertebral. Son muy resistentes; un trocito de hueso puede soportar un peso de 9 toneladas, que destrozaría una pieza de cemento del mismo tamaño.
En una visión superior, se distingue: el cuerpo vertebral, unas prominencias laterales (apófisis transversas) y una prominencia posterior (apófisis espinosa), unidas por la lámina. El agujero central está ocupado por la médula, por lo que se denomina canal medular. |
Les vèrtebres
Tractaments La columna vertebral Les vèrtebres [Els discs | Els llums] intervertebrals El sistema muscular Abdominals Paravertebrals Psoes Natges i piramidal Isquiotibials
Les vèrtebres són els ossos que formen la columna vertebral. Són molt resistents; un tros d'os pot suportar un pes de 9 tones, que destrossaria una peça de [ciment | cement] de la mateixa [grossària | mida | grandària | importància].
[A | En] una visió superior, es distingeix: el cos vertebral, unes prominències laterals (apòfisis transverses) i una prominència posterior (apòfisi espinosa), unides per la làmina. El forat central està ocupat per la medul·la, i en conseqüència es denomina canal medul·lar. |
Fecha de publicación: 10:44:19 13/02/2007
|
Rumania, república situada en el sureste de Europa, limita al norte con Ucrania, al este con Moldavia, al sureste con el mar Negro, al sur con Bulgaria, al suroeste con Serbia y al oeste con Hungría. Rumania tiene 237.500 km2 de superficie. |
Romania, república situada al sud-est d'Europa, limita al nord amb Ucraïna, a l'est amb Moldàvia, al sud-est amb la mar Negra, al sud amb Bulgària, al sud-oest amb Sèrbia i a l'oest amb Hongria. Romania té 237.500 km2 de superfície. |
Fecha de publicación: 21:09:47 25/01/2007
|
Las naves espaciales estadounidenses no tripuladas, lanzadas entre 1964 y 1976, han suministrado información exhaustiva sobre Marte. A partir de estos datos, los científicos determinaron que la atmósfera del planeta se compone fundamentalmente de dióxido de carbono (CO2) y pequeñas cantidades de nitrógeno, oxígeno y vapor de agua. Como la atmósfera es muy poco consistente, hay una diferencia en las temperaturas de hasta 100 grados entre el día y la noche. Por lo general, las temperaturas son tan frías y las presiones tan bajas, que el agua no existe en Marte, de modo que el planeta parece un desierto frío y de gran altitud. |
Les naus espacials nord-americanes no tripulades, llançades entre 1964 i 1976, han subministrat informació exhaustiva sobre Mart. Des d'aquestes dades, els científics van determinar que l'atmosfera del planeta [consta | es compon] fonamentalment de diòxid de carboni (CO2) i petites quantitats de nitrogen, oxigen i vapor d'aigua. Com l'atmosfera és molt poc consistent, hi ha una diferència en les temperatures de fins a 100 graus entre el dia i la nit. Per regla general, les temperatures són tan fredes i les pressions tan baixes, que l'aigua no existeix a Mart, de manera que el planeta sembla un desert fred i de gran altitud. |
Fecha de publicación: 10:29:23 21/01/2007
|
me gusta esto de tener a alguien con quien hablar catalán para poder practicar un poco, y de conocer gente para cuando vaya allí poder tener a alguien que me enseñe la ciudad, por ejemplo |
m'agrada això de tenir algú amb qui parlar català per poder practicar una mica, i de conèixer gent per a quan vagi allà poder tenir algú que m'ensenyi la ciutat, per exemple |
|
|
|
|